divendres, 5 d’agost de 2016

Glacera de la Maladeta 2016

Vista General des de la Torre Cordier de la Glacera de la Maladeta Oriental 3-08-2016

El 3 d'agost aprofitant una ascensió per feina a la Torre Cordier 3.052m, vaig aprofitar a fer unes fotos fixant-me en la glacera de la Maladeta, encara hi ha neu nova en algunes parts, però els límits es veuen prou definits. Realment és una sensació molt curiosa, el que se sent al caminar per sobre del gel viu i antic de les glaceres del Pirineu, ben bé sembla una altra serralada, i és inevitable posar-se nostàlgic. Com m'hagués agradat veure aquestes glaceres encara que fos només cent anys endarrere, i que trist em poso quan m'inunda la certesa que els de la meva generació, molt probablement les veurem desaparèixer.

Algunes dades relatives a l'informe del 2013:

Glacera dividida en dos, Maladeta oriental i Maladeta Occidental.
Superfície: Unes 25 ha + 5 ha
Gruix màxim uns 40 m
Cota màxima: 3.165 m
Cota mínima: 2.850 m
Estat actual: En disminució (Ablació constant), ha perdut un 50% de superfície en 25 anys, tot i que algun any el balanç d'acumulació hagi estat positiu.

Enllaç als estudis oficials del Ministeri d'on he extret la informació:
http://www.magrama.gob.es/es/agua/temas/evaluacion-de-los-recursos-hidricos/erhin/glaciares-evolucion/

Llegint aquests informes m'han vingut tot de records de les dues campanyes antàrtiques en les que també vaig poder treballar en estudis d'aquest tipus, i de les que també us deixo una foto.

Mapa IGN Maladeta

Vista de la morrena frontal on arribava el gel al segle XIX

Gel viu amb riuet superficial a la part mitja de la llengua glacial.

Allisament i esgarrapades del gel a la roca a la cota 2.800m

Vista general de la Glacera de la Maladeta Occidental.

Vista general de la Glacera de la Maladeta Oriental














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada