dimecres, 17 de maig de 2017

10 ANYS D'ACCIDENTALITAT PER ALLAUS AL PIRINEU CATALÀ


Aquí ús presento aquest petit estudi estadístic en format pòster sobre l'accidentalitat per allaus al Pirineu Català des de la temporada 2005/06 a la temporada 2015/16. El vaig fer com a treball final de l'assignatura d'Estudi de Cas de la professora Ana Vera, dins del grau de Geografia i Ordenació del Territori de la UAB. Val a dir, que estic força orgullós dels resultats, de fet, no hi ha res com que et deixin escollir un tema que t'apassiona per dedicar-li les hores necessàries. Espero que us sembli interessant, i si teniu qualsevol dubte, pregunteu i intentaré respondre adequadament.


ABSTRACT

Les activitats hivernals en terreny dallaus al Pirineu Català són molt populars, però per contra, el coneixement necessari per poder fer una correcta gestió del risc no està a labast de tothom, motiu pel qual shan de buscar mecanismes per a la reducció i simplificació dels factors que intervenen en la presa de decisions per a que hom sigui efectiu. Una bona base en nivologia i allaus és una gran eina per circular per la muntanya nevada però, necessita de formació específica i de molts anys de trepitjar i observar amb criteri per a produir un bon calat. Els bons hàbits i procediments suggereixen fer una observació i anàlisi constant de les condicions, el terreny i el grup per prendre les decisions adequades, i és aquí, on el present treball es vol detenir, doncs pretén fer un anàlisi pausat del context en que han succeït els accidents per allau que han tingut conseqüències de lesions en els últims 10 anys. Per tant, s'analitza només les allaus que han causat ferits i/o morts. Se us convida doncs, a identificar les situacions i el terreny més conflictiu per poder estar fora de les estadístiques gràcies a les experiències passades, que tenen molt en compte el factor humà. Veurem on, quan, en quines circumstàncies i fent què tenim més probabilitat de patir un accident per allau greu.


INTRODUCCIÓ

LInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya porta 30 anys recopilant dades dels accidents per allau, aquest estudi per això, només ha aprofundit en les que van de la temporada 200506 a la 201516. Això és així perquè les circumstàncies han canviat molt des de la dècada dels vuitanta a lactualitat, començant per la informació de caràcter preventiu que ens arriba, el butlletí de perill d’allaus, el butlletí meteorològic, el coneixement en definitiva, el material i la filosofia amb la que abordem una activitat. Per tant, linterès daquesta exploració és ben bé la de trobar les causes més actuals, tot i que per contra, la mostra sigui més petita, de tan sols 41 accidents amb lesions, ferits i/o morts.

Objectius:
  •           Estudiar levolució de laccidentabilitat per allau al Pirineu Català.
  •           Definir en quines circumstàncies shan donat els accidents.
  •           Identificar els llocs amb més accidentalitat.
  •           Conèixer les activitats amb major accidentalitat.
  •           Millorar la gestió del risc del perill dallaus.


METODOLOGIA

S’han agafat tots els accidents de la base de dades de l’ICGC, i s’han descartat tots aquells que no han patit ferits i/o morts. Cal tenir en compte que es produeixen molts desencadenaments accidentals d’allaus sense conseqüències que no estan a la recopilació oficial, però en canvi d’altres si. Aquest fet podria distorsionar el  resultat, sobretot, per acotar les zones amb més accidentalitat, ja que depèn del la quantitat d’informació. D’altra banda, el que volem determinar és a on les persones corren més perill de fer‐se mal, és a dir, en quin terreny les conseqüències són Majors, i per tant, podem dir que és més exposat.

Amb posterioritat, s’han efectuat les gràfiques i mapes utilitzant tècniques estadístiques. També, s’han analitzat altres situacions que aquí no s’han reflectit gràficament però si en la interpretació dels resultats i en les conclusions. Val a dir, que les dades han sofert varies revisions i s'han contrastat amb d'altres fonts d'informació.




BALANÇ GLOBAL

  • 41 accidents per allau amb conseqüències, 8 d’ells amb víctimes mortals, amb un balanç de 43 ferits i 11 morts. El 20,37% dels accidentats van resultar morts.
  • El 2% dels lesionats rescatats pels GRAE, i el 3,25% dels morts entre els anys 2010 i 2015, van ser a causa d'una allau. D'altra banda, aquests rescats només van suposar el 0,55% del total dels serveis a Catalunya pels bombers GRAE.

CONCLUSIONS

  •           L’evolució de l’accidentalitat en 10 anys té alts i baixos, però si observem 30 anys ens adonarem que la tedència és descendent, tot i l'aparent augment de participants. Aquesta disminució es veu justificada, probablement, per les tasques preventives que es duen a terme.
  •           El context general de màxima accidentalitat és durant febrer i març, amb grau de perill 3, allaus de placa en pendents de 45º i en el quadrant NE. Les activitats més afectades són les relacionades amb l’esquí pel que fa al número d'accidents i destacant l'alpinisme pel que fa a la mortalitat, arribant a l'abril.
  •           El terreny marca la diferència, tal com suggereix la mortalitat en l'alpinisme, una allau petita té greus conseqüencies en terreny exposat.
  •           L'àmbit geogràfic amb més accidentalitat és l’Aran, segurament per la gran afluència que rep d'esquiadors. Ara bé, la Ribagorça i el vessant Nord del Cadí reben més mortalitat pel component alpinístic de les activitats.
  •           Solucions: Hi ha més d’un lesionat per accident, 54 de 41, el que vol dir que cal replantejar‐se la circulació en grup, perquè no es vegi implicada més d’una persona. Aquesta necessitat de reacció es fa encara més evident si tenim en compte el número d’arrossegats totals (72).

FONTS DE DADES

Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya www.icgc.cat 
Memòria d'activitat Bombers GRAE 2010‐15


AGRAÏMENTS

Montse Bacardit, Centre de Lauegi d'Aran
Jordi Gavaldà, Centre de Lauegi d'Aran
Ivan Moner, Centre de Lauegi d'Aran
Francesc Martínez, Bombers GRAE
Joan Casadevall, Metge GEM
Gloria Martí, ICGC

LOCALITZACIÓ

dimarts, 31 de gener de 2017

La comarca de l'Alta Ribagorça segons el mapa d'Aparici de 1720 i la divisió administrativa de Catalunya.

Autor: Òscar Alemán 2016

Aquest mapa propi de la comarca de l'Alta Ribagorça és una representació, o més aviat una recreació, del perfil que seguiria la comarca agafant com a base el Mapa de Catalunya d'Aparici de 1720. És per tant, fictici, doncs encara no estava constituïda la comarca, però, que serveix per veure la poca exactitud del mapa d'Aparici, d'altra banda, normal per l'època, doncs encara faltaven avenços per arribar en el camp de la geodèsia i la cartografia.

També, en l'estudi del mateix, es pot copsar les diferències d'importància entre els pobles d'abans i els actuals, així com les diferències entre límits administratius. Més a baix, en faig un repàs per contextualitzar el mapa aportat, però primer, m'agradaria acabar amb la descripció d'altres detalls estilístics del mapa d'Aparici. Una cosa que salta a la vista, és la importància del relleu, amb la gran quantitat de muntanyes dibuixades en el mapa d'Aparici, però, com es pot comprovar, la manca total de toponímia al respecte, i també, d'ubicació, doncs ni tan sols queden ben representades les conques principals i les carenes que divideixen el vessant nord i sud del Pirineu, pel que tot plegat m'inclina a pensar que el dibuix de les muntanyes tenia una funció purament ornamental. En tot cas, se salvaria la ubicació d'alguns colls principals, denominats ports, com el de "Vielle", o "Capdelle" o "Pontero de Espot".

 
Zoom a la controvertida llegenda 
amb els "Lugares", "Villas" 
i la "División en Corregimientos"

Aquest treball, el vaig realitzar en el context de l'assignatura de Cartografia del professor Pau Alegre de la UAB, amb uns objectius més d'aprenentatge que no pas d'utilitat del resultat final, que va resultar ser molt instructiu. La dificultat principal que vaig tenir, va ser la d'intentar resseguir tota la topografia del territori per establir el límit comarcal, i posteriorment, la identificació dels "Lugares Pequenyos", "Lugares Grandes" i les diferents "Villas" doncs, no hi havia una correspondència total entre la iconografia de la llegenda amb la que després es podia observar en el mapa, a part, de ser en si mateix, unes icones difícils de diferenciar entre sí.

A més a més del repte topogràfic, a mi, una de les coses que més em va motivar, va ser la de descobrir els noms de lloc i l'escriptura de l'època. I el que més em va sobtar, va ser, quelcom extraordinari a la natura, com la que un estany meni aigua cap a dues suposades valls, com es pot identificar a la Ribera de Sant Nicolau, on segurament es refereix a l'Estany de Llebreta. Suposo que ja haureu endevinat, que aquesta representació del terreny no és gens ajustada a la realitat, malgrat que en un altre indret, si que pugui ser.

Nueva descripcion geographica del principado de Catalvña 1720, Autor: Josep Aparici
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/3081/rec/1

Detall del mapa d'Aparici del Pirineu Occidental, Alta Ribagorça.

Una mica d'història:

Josep(h) Aparici i Fins (Caldes de Montbui, 1653 - 1731) va ser funcionari recaptador dimpostos que es devia al Regne de Castella, finalitat amb la qual va poder recórrer força territori. Va ser, també, geògraf del Rei Felip V, i el seu nouvingut absolutisme borbònic, cartografiant per primera vegada la nova divisió administrativa en corregiments, que anava en detriment de les vegueries, que estaven instaurades a Catalunya des del segle XII, en el seu mapa Nueva descripción geográfica del principado de Cataluña de 1720, seguint les directrius dels Decrets de Nova Planta (1701-1719).

Nueva descripción geográfica del principado de Cataluña de 1720 és un mapa important dins de la cartografia del nostra país, perquè, més enllà de retratar un nou ordenament, és un dels primers mapes de tota Catalunya fet per autors d'aquí, i no de més al nord dels Pirineus, i que a més, millora substancialment tant la localització dels llocs, com la forma i perfil territorial del principat. 

Ara farem una petita evolució de les divisions administratives esdevingudes a Catalunya.

Mapa on apareix la divisió en vegueries, editat al 1714, però amb informació de 1709, i en tot cas, abans del decret de Nova Planta que obliga al reordenament en corregiments, excepte dels territoris de la Val d'Aran, Navarra i País Baisc, que van mantenir institucions i un altre estatus per la lleialtat al rei Borbó. Com es pot veure, l'autor, Nicolas de Fer, era francès, geògraf del Rei Lluís XIV de França, d'altra banda, Borbó, també.
Principauté de Catalogne divisée en vigueries / par Nicolas  de Fer, geographe de sa Majesté Catolique. (1714)
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1799

Mapa dels Pirineus i la seva divisió en corregiments de 1817, de Joan Bautista Golobardes. Si voleu veure els corregiments de tot Catalunya, mireu el mapa d'Aparici.
Manuscrit: Bosquexo o croquis de los montes Pirineos de los corregimientos del Valle de Aran, Talarn, Cervera, Puigcerda, Manresa y Vich / por Dn. Juan Baut. Golobardas... Any 1817
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2019/rec/6

Divisió territorial de Catalunya de 1936 en regions i comarques, que posteriorment, un cop acabada la Guerra Civil (1939), aquesta va ser abolida, i recuperada l'any 1987. 
Regions i comarques, octubre 1936. Autor: Generalitat de Catalunya, Conselleria d'Economia
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1560/rec/7

Mapa oficial amb la recuperació de la divisió comarcal de 1987 i editat el 1988. Podem veure com l'Alta Ribagorça encara no apreix, i queda inclosa dins del Pallars Jussà.
Mapa comarcal de Catalunya 1:500 000: 1987. Autor: Institut Cartogràfic de Catalunya
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2077/rec/14

Mapa comarcal oficial amb la incorporació de l'Alta Ribagorça, el Pla de l'Estany i el Pla d'Urgell, afegides per llei l'any 1988.
Mapa comarcal de Catalunya 1:500 000: 1988. 1a ed. Autor: Institut Cartogràfic de Catalunya
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2078/rec/15

Mapa de vegueries segons la Llei d'organització de Vegueries 2010.
Mapa de Vegueries de Catalunya 2010.
Font de la imatge: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya - Societat Catalana d'Ordenació del Territori.
http://territori.scot.cat/cat/notices/2010/12/organitzaciO_territorial_llei_de_vegueries_2571.php

Mapa comarcal oficial amb la incorporació del Moianés el 2015.
Mapa comarcal i municipal de Catalunya 1:500.000 - 2015
Font de la imatge: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/Ciutada/Descarrega/Mapes-escolars3/Mapes-generals

Fonts d'informació complementària:

divendres, 20 de gener de 2017

Curs: La Història, els Llocs i el Patrimoni a l'Alta Ribagorça: el Monestir de Lavaix com a Punt de Partida per a un Relat sobre l'Entorn a Través dels Camins


A principis del mes de setembre passat es va celebrar un curs de patrimoni de la comarca de l'Alta Ribagorça, que francament, va ser molt interessant. Allí vam parlar d'una sèrie d'indrets molt representatius agafant com a fil conductor la xarxa de camins antics i el Monestir Lavaix. Durant tres dies, no només vam parlar dels llocs físics, sinó també del que s'hi feia, i d'on provenien els diferents noms de lloc.

L'encarregat de desxifrar els topònims va ser el filòleg de la Universitat de Lleida, i coordinador del curs Jordi Suils. D'altra banda, al Monestir de Santa Maria de Lavaix, en Joan Casimiro, veí de El Pont de Suert i estudiós del tema, ens va explicar la vida i estructura d'aquest monestir medieval del segle IX. En Josep Maria Rispa, Geògraf i tècnic del Parc Nacional d'Aigüestortes també va participar amb aportacions rellevants a la interpretació dels molts llocs visitats a través dels camins històrics de la xarxa comarcal. En els afers lingüístics també va aparèixer el professor de l'INS del Pont de Suert Edu Orduña, així com en aspectes geomorfològics. El Lluís Florit, tècnic de Medi Ambient del consell comarcal i responsable del manteniment de la xarxa de camins, ens va parlar de l'ús que se'n feia antigament i de les actuacions de restauració que s'ha d'anar fent en l'actualitat. També, vam tenir una col·laboració excepcional de dos "joves" de més de vuitanta anys, en Joan de Ca de Músic d'Irgo i Ramon Jordana de Malpàs, i  que ens van explicar com era la vida a mitjans del segle XX als pobles d'Irgo, Esperan i Erillcastell.

Les conclusions del curs van ser:
  • La constatació de la importància per al desenvolupament de la comarca del motor que suposava tot el que envoltava el Monestir Lavaix i la família dels d'Erill. 
  • La necessitat de recuperar la història de tots els petits poblats molts d'ells desapareguts com el de Suert. 
  • La influència que sortia des de el poble abandonat d'Erillcastell, d'altre banda un lloc especial pel seu interès geològic, ja que afloren roques volcàniques d'una antiga caldera.
  • La importància de considerar els camins com a patrimoni històric que ajuden a entendre el funcionament i les relacions d'èpoques passades.
  • L'estudi de la toponímia per conèixer millor la història i els llocs rellevants d'abans .
  • La necessitat de donar a conèixer el patrimoni d'interès més desconegut de la comarca per a la seva preservació.
Fonts i recursos:












Fotografies: Òscar Alemán

Powered by Wikiloc

divendres, 5 d’agost de 2016

Glacera de la Maladeta 2016

Vista General des de la Torre Cordier de la Glacera de la Maladeta Oriental 3-08-2016

El 3 d'agost aprofitant una ascensió per feina a la Torre Cordier 3.052m, vaig aprofitar a fer unes fotos fixant-me en la glacera de la Maladeta, encara hi ha neu nova en algunes parts, però els límits es veuen prou definits. Realment és una sensació molt curiosa, el que se sent al caminar per sobre del gel viu i antic de les glaceres del Pirineu, ben bé sembla una altra serralada, i és inevitable posar-se nostàlgic. Com m'hagués agradat veure aquestes glaceres encara que fos només cent anys endarrere, i que trist em poso quan m'inunda la certesa que els de la meva generació, molt probablement les veurem desaparèixer.

Algunes dades relatives a l'informe del 2013:

Glacera dividida en dos, Maladeta oriental i Maladeta Occidental.
Superfície: Unes 25 ha + 5 ha
Gruix màxim uns 40 m
Cota màxima: 3.165 m
Cota mínima: 2.850 m
Estat actual: En disminució (Ablació constant), ha perdut un 50% de superfície en 25 anys, tot i que algun any el balanç d'acumulació hagi estat positiu.

Enllaç als estudis oficials del Ministeri d'on he extret la informació:
http://www.magrama.gob.es/es/agua/temas/evaluacion-de-los-recursos-hidricos/erhin/glaciares-evolucion/

Llegint aquests informes m'han vingut tot de records de les dues campanyes antàrtiques en les que també vaig poder treballar en estudis d'aquest tipus, i de les que també us deixo una foto.

Mapa IGN Maladeta

Vista de la morrena frontal on arribava el gel al segle XIX

Gel viu amb riuet superficial a la part mitja de la llengua glacial.

Allisament i esgarrapades del gel a la roca a la cota 2.800m

Vista general de la Glacera de la Maladeta Occidental.

Vista general de la Glacera de la Maladeta Oriental












dilluns, 11 de juliol de 2016

Curs "Patrimonio Geológico, Geoparques y Geoturismo"

Del 4 al 6 de juliol vaig assistir a aquest curs organitzat per la "Universidad Internacional Menéndez Pelayo" dins dels seus cursos d'estiu, i utilitzant els recursos del "Geoparque de Sobrarbe". Al curs van assistir 29 participants de diferents nacionalitats, Espanya, Portugal, Francia, Colombia, Perú i Brasil, de perfils molt diferents, graduats o estudiants de geologia, geografia, ambientals, professionals relacionats amb els espais naturals, guies de muntanya, etc.

La veritat és que va ser un curs molt interessant impartit per Luís Carcavilla del IGME (Instituto Geológico y Minero de España), Asier Hilario del "Geoparkea de la Costa Vasca" i Anchel Belmonte del "Geoparque de Sobrarbe"


A part d'explicar particularitats geològiques del Sobrarbe i del Pirineu el curs es va centrar en tres eixos:
  • Criteris per fer inventaris del patrimoni geològic, Punts i Llocs d'Interés Geològics (LIG's).
  • Funcionament dels Geoparks, La Carta Europea de Geoparcs i Els Geoparcs Patrimonis de la Humanitat per la Unesco.
  • Georutes, conceptes de Geoturisme i formació relacionada amb la geologia.

Vam fer un dia i mig de teoria, i una jornada completa de camp al Massís del Cotiella, concretament a l'Ibón de Plan (Basa de la Mora), per la Georuta nº 18 de Geoparc del Sobrabe. Val a dir que l'Anchel Belmonte va fer la seva tesis doctoral sobre aquesta zona.








Foto: Geoparque Sobrarbe

dissabte, 9 de juliol de 2016

26J Resultats de les Eleccions Generals 2016 al Pirineu de Lleida

Una mirada ideològica, amb zoom al Pirineu de Lleida. En aquest mapa he representat els colors dels partits polítics guanyadors a cada municipi a les eleccions generals del passat 26 de juny. S'ha de tenir en compte que he posat el resultat de tots els municipis que estan dins de les comarques que tenen en el seu territori el Pirineu, però que algun municipi en sí mateix, no es pot considerar pirinenc, com es podria pensar d'alguns del sud del Solsonès.

Ranking nº municipis guanyats per cada partit polític:

ERC 40
CDC 31
PODEM 4
PSC 4
PP 3
Resultats per Municipis del Pirineu de Lleida a les Eleccions Generals 2016