Paisatge Ribagorçà, principis d'observació; la vall de Barravés i la vall d'Adons.

Explicant el que se sap de l'avetosa de l'Avedoga d'Adons, gràcies als treballs de recerca del @gramp_uab de @Geografia_UAB i el TFG de Marc Andreu Bel dirigit per Joan Manuel Soriano. Autor: Joan Vendrell

Els dies 4 i 5 de setembre vam realitzar el curs de la Universitat d'Estiu de Lleida "El Paisatge Ribagorçà. Principis d'Observació, Antecents i Estratègies." amb el suport del Centre d'Estudis Ribagorçans, el Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, el Centre de Fauna del Pont de Suert i els ajuntaments corresponents sota la direcció de Jordi Suïls del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida (UDL). L'objectiu principal del curs pretenia analitzar els elements configuradors del paisatge natural i cultural amb una mirada transversal, com no pot ser d'altra manera, de forma col·lectiva amb un grup pluridisciplinar, tot trepitjant el terreny de forma pausada durant el matí, i amb conferències a les tardes que convidessin a la reflexió i debat. En concret es van tractar els temes següents:

• La caracterització de l'entorn físic, tant els elements naturals com els resultats de l'acció humana.
• El mapa humà que ens aporta la toponímia.
• El concepte de paisatge com a element ideològic.
• Les polítiques desenvolupades sobre l'entorn, i les que caldria desenvolupar.

Crònica del curs i informe de les sortides de camp

La sortida de camp de la primera jornada va consistir en un recorregut de nord a sud per la vall de Barravés a tres llocs diferents els quals requerien de moure's en cotxe però per posteriorment sempre fer una petita caminada per descobrir millors punts de vista general i de detall, principalment sobre trets geomorfològics de l'imponent relleu glacial d'aquesta vall, però també, dels topònims que descriuen aspectes del paisatge. 

En Jordi Suïls Subirà explicant-nos com veuen el paisatge ramaders, pastors i ramats, o potser millor dit el seu territori, o el seu país. Autor: Òscar Alemán

Vam quedar a les 9 del matí a l'antic Espitau de Vielha, a la confluència entre les valls de Mulleres o Molières segons Coromines, i la de Conangles. En Jordi Suïls començà fent la presentació i introducció del curs, i de seguida em va passar la paraula per encetar el tema principal sobre el relleu glacial, i com després aquest ha estat aprofitat per les activitats humanes posteriors. La meva introducció va consistir en identificar els períodes glacials i interglacials quaternaris plistocens, i acotar temporalment la darrera glaciació, anomenada glaciació del Würm, que es va iniciar fa un 80.000 anys, i que en els estudis realitzats a la vall de Barravés a les dècades de 1980 i 1990 en el marc de les tesis doctorals de Joan Manel Vilaplana i Jaume Bordonau van establir el màxim glacial fa uns 45.000 anys, i fa uns 11.700 anys la finalització de la mateixa (Bordonau, J., 1992). Així mateix, per agafar consciència de que conforme pujaven les glaceres i aquestes es confinaven als circs més alts de les muntanyes, també pujàvem éssers vius que deixaven petjada sobre el paisatge, vaig anomenar les excavacions del Departament de prehistòria de la UAB amb Ermengol Gassiot, que per sobre dels 2.000 metres d'altitud, han pogut datar presència humana de fa 10.500 anys, que lligat, en que geomorfòlegs com Montserrat Domingo estableixen que la producció de sòls partint de zero pot necessitar entre 500 i 1000 anys per generar-se, es podria dir que hi ha una certa sincronia entre la colonització en aquestes muntanyes dels boscos i altres éssers vius terrestres i la de l'ésser humà mateix, que convida a pensar que l'empremta humana ha estat sempre en el paisatge tal com el coneixem, fet que pot comportar replantejar-se el concepte de conservació en els espais naturals protegits. De fet, un dels punts forts que hem volgut destacar durant tot el curs, és la necessitat de fugir de la imatge estàtica del paisatge, i entendre la seva evolució i dinamisme per posteriorment pensar un paisatge futur responsable.

En Jordi Suïls Subirà a l'entrada de la vall de Mulleres explicant-nos com veuen el paisatge ramaders, pastors i ramats, o potser millor dit el seu territori, o el seu país.

La següent parada la vàrem fer després de caminar uns centenars de metres per la pista que s'endinsa per la vall de Mulleres fins a la bifurcació amb la pista de Conangles, allí es va parlar ja de formes d'origen glacial, l'estructura de vall en "U", les valls penjades, les valls esglaonades de dalt a baix, els escarpats diversos, els plans i planells associats a morrenes laterals i fases d'estabilització com el plan dera Espona en el camí que puja al Port de Vielha, les roques amoltonades com la que es divisa al pletiu de Mulleres vora a la seva cascada, i també, elements propers com el till morrènic subglacial que deixa entreveure el propi talús de la pista on ens trobem, amb els seus clastes heteromètrics, blocs, graves, i sorres, que li donen un aspecte d'estar sotmesos en l'actualitat a processos gravitacionals, despreniments i dinamisme. Per una altra banda, el Jordi ens va il·lustrar amb la terminologia pastoral per identificar les formes típiques del relleu, en les que es copsa la idea de com aquests noms i els noms de lloc agafen la perspectiva ramadera, dels pastors i dels propis ramats, i com aquests arriben altitudinalment només fins on hi ha interès pels animals, i en tot cas, pot existir una translocació del topònim cap a dalt. 

Terminologia pastoral ribagorçana per les formes del relleu en terres administrativament araneses,. Autor: Jordi Suïls

Estries glacials en una roca amoltonada de Port de Rius i exemple d'un bloc erràtic transportat per la glacera, un exemple d'erosió i un altre d'acumulació glacial. Autor: Òscar Alemán  

La tercera parada la vam realitzar una mica més enllà enmig de la pista que va cap a la vall de Conangles, allí, un despreniment de fa pocs anys, deixa veure una roca gran lateral ben polida amb les estries d'abrasió de la glacera encara visibles ja que els liquens no han tingut temps de colonitzar la superfície. També, és un bon lloc per parlar dels fenomens periglacials, alguns encara actius, de dinàmiques de vessant, de diferenciar les morrenes sovint amb blocs arrodonits de les tarteres de blocs escairats ordenats de més petits a més grans per acció de la gravetat, així com de parlar i mostrar fotografies de les desconegudes glaceres rocalloses com la de la vall de Besiberris sota el coll dels Avellaners d'uns 700 metres lineals, amb un front ben inflat i inclinat (>40º) símptoma de que encara es troba activa, i dels màxim 30 centímetres anuals que es calcula que es desplaça, amb una mitjana de 13 cm ( Chueca 2005). 

Explicacions davant el talús de la pista que deixa veure el till subglacial heteromètric d'una morrena lateral amb una gran roca polida i estriada pel pas de la glacera. En l'actualitat aquest racó està sotmès a dinàmiques de vessant gravitacionals. Autor: Roger Gras

Vista aèria de la glacera rocallosa de la vall de Besiberris, un tipus de forma d'origen glaci-gènic més que no pas periglacial . Font: Google Earth

Tot seguit, en una següent parada pocs centenars de metres més enllà, es va fer la darrera aportació geomorfològica, identificant la morrena central que es va formar entre la glacera que baixava de Molières i la que baixava de Conangles. A més a més, aquest és un bon lloc per intuir les morrenes i les cubetes de sobreexcavació de circ de les parts altes de les dues valls, que en alguns casos donaren lloc a magnífics estanys. També, si es mira cap al sud, es pot veure des d'aquest punt Artiga Longa i l'Esbornada de Senet, indret previst d'observar des d'Aneto. Finalment, tanquem en volta circular la baixada a l'Espitau, on en Jordi Suïls llegirà un oportú text de Juli Soler i Santaló del seu pas per aquestes terres el 1903 que ens fa imaginar com era el paisatge abans de la construcció de la carretera.

Morrena central entre Mulleres i Conangles. Autor: Òscar Alemán

L'Espitau de Vielha, un lloc molt important en el pas de la Ribagorça a l'Aran. En Jordi Suïls ens il·lustre amb texts antics que descriuen aquest pas com el que va escriure l'excursionista Juli Soler i Santaló el 1903. Autor: Òscar Alemán

El següent indret que es va visitar va ser el poble d'Aneto per agafar perspectiva sobre Artiga Longa i l'Esbornada de Senet, que corresponen a uns plans esdevinguts per una morrena lateral d'una fase d'estabilització postmàxim, i el seu posterior despreniment. Des del mateix poble es pot veure com el bosc subjecte el terreny però a voltes guanya l'inestabilitat amb la que s'han quedat aquests blocs dipositats. És famosa l'esllavissada de l'agost de 1963 del baranc de la Runada, però val a dir que la mossegada en el terreny ja existia anteriorment tal com es pot veure a les fotografies aèries del vol dels americans. També, és conegut com al segle XVII, el barranc de la Baixada es va emportar mig poble i l'església, que posteriorment van reconstruir més cap al sud, però tot i així, amb una mirada entrenada es pot copsar la seva localització en un gran con de dejecció del mateix barranc d'un esdeveniment anterior. Així mateix, es va parar atenció a l'aprofitament humà de tots aquests plans d'origen glacial situats a mig vessant, llocs més assolellats de pastures i cabanes de pastor.

Comparativa d'imatges aèries de Senet 1956 / 2015. Es poc distingir l'Esbornada a les dues imatges i com la cobertura boscosa ha augmentat. Font: https://www.ign.es/web/comparador_pnoa/index.html

Artiga Longa i la part superior de l'Esbornada de Senet, planell lateral format en una fase d'estabilitat glacial per una morrena lateral que en l'actualitat està sotmesa a dinàmiques gravitacionals de vessant. Autor: Òscar Alemán

L'esbornada de Senet en acció el 12-07-2020 @suilsjordi https://t.co/8MjwkbPQKG

— oscaraleman_m (@oscaraleman_m) September 3, 2020

Després d'un merescut cafè a casa Moliné, vam començar a caminar pel sender de la Creu fins al mirador de la cubeta de Bono. Pel camí ja vàrem veure indicis clars d'antiga activitat glacial, ja que sobre d'un substrat de roques més o menys carbonatades del Devonià s'hi dipositen blocs erràtics de granit força arrodonits. Un cop a l'anomenat mirador, un panell informatiu de la formació d'aquest relleu glacial mostra la importància del lloc. La cubeta de sobre excavació de Bono va estimar Jaume Bordonau amb sondeigs radioelèctrics que té uns 200 metres de profunditat, però que amb l'erosió dels vessants i el transport de sediments pel riu finalment va quedar reblerta tal com es veu actualment. A més a més, aquestes evidències fan pensar en què just després de la retirada de la glacera de vall es va produir l'emplenament de la cubeta tot formant un estany. Aquest mateix tipus d'esdeveniment també el podem trobar a Barruera, Benàs o Esterri d'Àneu, i si us pareu a pensar, us adonareu que aquestes formes excepcionals de sobre excavació de glaceres de vall normalment es donen a la confluència amb valls secundàries importants que també van tenir un aparell glacial important, en aquest cas, identifiquem el de Llauset, i no ens podem estar de comentar el complex glaciolacustre de les bordes de Nestui o Llestui situat més amunt d'on ens trobem.

Jo mateix explicant la formació de la cubeta de Bono i el seu orígen glacial gràcies al coneixement aportat per les tesis doctorals de Joan Manuel Vilaplana i Jaume Bordonau. Autor: Roger Gras

I per acabar la jornada pràctica, i aconseguir una millor visió de conjunt, ens vam desplaçar fins a Vilaller, concretament a l'ermita de Sant Mamés on es troba un till subglàcial molt interessant sota un rocam de gresos devonians arrodonit i amb estries glacials. Al marge sud on es diposita el till, es pot veure com va haver-hi també presència d'aigua amb la distinció de discontinuïtats en la sedimentació produïdes per la caiguda de pedres (dropstones). Des de dalt i uns 300 metres més al nord es pot veure la morrena central del seminari de Vilaller o dels Bassots, darrera la qual també sembla ser que es va situar un estany proglacial on ara s'han mesurat uns 30 metres de sediments. Així doncs, en aquest punt, i quasi al final dels 27km coneguts de la glacera de la Noguera Ribagorçana (es considera que el límit sud del front glacial es trobaria a prop del cementi de Vilaller i l'ermita de Sant Antoni), donem la sessió per acabada.

Roca amoltonada i morrena frontal del seminari de Vilaller que retenia les aigües de l'estany proglacial que va existir al començar la retirada de les glaceres de vall de la darrera glaciació. Autor: Òscar Alemán

Reconstrucció del aparells glacials de l'Alta Ribagorça en el màxim glacial de la darrera glaciació. Autor: JM Vilaplana (1983)

Per la tarda, es van dur a terme tres conferències que van donar peu a un intens debat:

• "El concepte de conservació" de la ambientòloga Judit Gil.

• "Una història humana dels boscos" a càrrec de l'enginyer de forest Lluís Florit.

• "Els boscos d’avui i de demà" a càrrec de l'enginyera de forest Anna Ivars del Departament d'Agricultura de la Generalitat.

L'endemà al matí, ens vam retrobar de nou al poble d'Adons, un petit nucli del municipi del Pont de Suert i que dona entrada a la Serra de Sant Gervàs pel seu vessant nord. Abans de començar a caminar, en Jordi Suïls Subirà va llegir un text revelador del Josep Maria Rispa que malauradament no ens va poder acompanyar, en el que descriu amb força la vall "blanca" d'Adons per les seves roques calcàries situades en un clot solitari entre dues valls, la ribagorçana i la pallaresa.

Jordi Suïls llegint un text descriptiu del paisatge de la Vall d'Adons de Josep Maria Rispa. Autor: Òscar Alemán

Tot seguit ens vàrem posar a caminar en direcció al Portús, però fixant el nostre objectiu a mig camí, a l'Avedogueta d'Adons, un tossalet sota el cim de l'Avedoga d'Adons, un potent topònim molt arcaic que ha anat evolucionant i que voldria identificar l'existència d'una antiga avetosa i la seva originalitat. Poc després de les primeres marrades del camí, ens vam girar a contemplar la vall, el poblament proper i les pastures i muntanyes que retallen l'horitzó. De forma col·lectiva vam anar identificant els trets més característics del paisatge, com on són els nuclis habitats, on són els prats, els camins, l'aigua, els boscos repoblats, etc. De seguida ens vàrem adonar de moltes relacions, destacant la pressió ramadera a la que ha estat sotmesa la Ribagorça i la seva empremta en el paisatge.

Adons protegit sota la penya del desaparegut castell, els camps que el rodegen, i els cims del Corronco, Vedats d'Erta i Cervi al fons amb els seu vessants solans sotmesos a explotació ramadera i pastura. Autor: Joan Vendrell

Un quart d'hora més amunt, parem sobre un singular rascler de roques calcàries cretàciques esquitxat per la part superior de ca d'olles. Aquest, es mostra un lloc ideal per parlar de la morfologia i formació del relleu càrstic i algun que altre apunt geològic de la formació dels Pirineus, les aigües termals, les sals i els guixos, etc. Intento fer-ho ràpid per donar veu a altres persones i queden moltes coses a l'aire per alguna altra jornada futura. Així mateix, si lliguem la toponímia amb el relleu apareixen un munt de grallers (per les gralles), forma com aquí s'anomena als avencs, sovint situats al fons de dolines. Tanmateix, mirant de lluny es divisa el tensor de prat d'Hort (un prat meravellós en una situació extraordinària per ser conreat i que podria ser d'or), del que va ser el telefèric o tramvia aeri que portava el carbó de les mines de Malpàs a la fàbrica de ciment de Xerallo, i per sort, en el grup ens acompanyava Feliu Isard per explicar-nos amb detall aquest fet.   

Jo mateix explicant la formació del relleu càrstic sobre un rascler de calcàries cretàciques del vessant nord de la serra de Sant Gervàs al camí que puja al Portús i a l'Avedoga d'Adons. Autor: Carles Barrull

Després d'una bona estona de parlar dels diferents configuradors del paisatge seguim fins a l'Avedogueta d'Adons, i com no, sota la reconfortant ombra d'un avet (Abies alba), en Jordi Suïls ens llegeix diferents texts antics que il·lustren el paisatge passat, identifica la vàlua dels trossos que es troben una mica més avall i que es van conrear fins a finals dels anys cinquanta, i també, donades les magnífiques vistes que tenim del vessant sud dels Pirineus, des de l'Aneto fins a Llessui (a l'anterior parada vèiem a l'est fins al Pedraforca), ens mostra cims ribagorçans importants com el Corronco 2.543 m i els Vedats d'Erta 2.632 m, on a la seva falda solana s'ha practicat la ramaderia extensiva fins als nostres dies, i on encara es poden veure marques d'aquest fenomen en actiu com els pletius on tanquen el bestiar a colls i espatlles de mig vessant que produeixen un canvi en la tonalitat dels herbassars. Aquí també, l'Edu Orduña va entrar a explicar-nos el significat i origen de diferents topònims, en Joan Casimiro va apuntar documentació antiga que parlava de la vall, i molts d'altres van intervenir fent convenients puntualitzacions i reflexions per seguir aprenent del paisatge que per definició cal tractar-lo de forma transversal. 

Edu Orduña explicant el significat i origen la toponímia que descriu el paisatge a les proximitats d'un avet a l'Avedogueta d'Adons. Autor: Òscar Alemán

Per la meva part, en aquest lloc vaig fer de transmissor dels treballs de recerca sobre l'avetosa duts a terme pel GRAMP (Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia i Unitat de Botànica.), principalment sobre un recent Treball Final de Grau de Marc Andreu Bel dirigit per Joan Manuel Soriano en el que es fa un repàs històric de les poques evidències escrites i orals de la suposada avetosa però que ara ha quedat reduïda a uns pocs exemplars també caracteritzats en aquest treball després de classificar i analitzar 90 avets i estimar una població d'un 150 avets de més de 1,30m i amb edats màximes de 80 anys. Posteriorment, estudis complementaris que ja s'han iniciat, principalment de pedoantracologia en el que s'analitzen carbons trobats al sol, haurien d'establir les dimensions de l'avetosa i les causes de la seva desaparició. La principal hipòtesi és que la gran avetosa va desaparèixer per acció del foc, que alguns escrits situen a mitjans del segle XIX, i que la posterior erosió del sol i la conseqüent aparició de rasclers fa molt difícil la recuperació de la mateixa. I fins aquí la segona sessió de camp que es va desenvolupar en un molt bon ambient.

Després de dinar al poble, ens vam trobar un altre cop al centre de Fauna del Pont de Suert per continuar amb les que van ser unes excepcionals xerrades de tarda:

• "La geolingüística i el paisatge; valls i fronteres" de Ramon Sistac del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida.

• "La historicitat etnogràfica del paisatge: passats, presents i futurs" de l'antropòleg Ferran Pons.

• "Polítiques de muntanya i gestió ambiental" de Lourdes Feixa cap del Servei d'Actuacions de Muntanya del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.

Finalment, després de trepitjar territori i veure i parlar del paisatge in situ, així com d'haver augmentat la nostra comprensió del fenomen amb les variades ponències, una cosa vam tenir clara; ha estat una gran experiència que ens ha deixat amb ganes de tornar a repetir-la i incidir en nous conceptes.

Dos dies molt enriquidors compartint coneixement en el curs de Paisatge Ribagorçà de la Universitat d'Estiu de Lleida. @CECERIb @suilsjordi @UdL_info @gramp_uab @apelachs @CCAltaRibagorca @AltaRibagorca @viupontdesuert @ajelpontdesuert @ajvilaller @Barrull @catpaisatge Obro fil👇 pic.twitter.com/3drDjLn3rY

— oscaraleman_m (@oscaraleman_m) September 7, 2020

Articles del blog relacionats

• Idees Clau Dels Catàlegs De Paisatge I El Catàleg De Paisatge De L'alt Pirineu i Aran 

Bibliografia i webgrafia

• Andreu Bel, M. (2018). La presència d'abies alba a l'Avedoga d'Adons. TFG dirigit JM Soriano de Geografia UAB.
• Bordonau i Ibern, J. (1992). Els complexos glacio-lacustres relacionats amb el darrer cicle glacial als Pirineus. Universitat de Barcelona.
• Cañadas, E. S., Trueba, J. J. G., & Blasco, J. J. S. (2011). Dinámica, evolución y estructura de los glaciares rocosos de los Pirineos. Cuadernos de investigación geográfica/Geographical Research Letters, (37), 145-170. http://pirineos.revistas.csic.es/index.php/pirineos/article/view/197
• Chueca, J., & Julián, A. (2005). Movement of besiberris rock glacier, central pyrenees, Spain: data from a 10-year geodetic survey. Arctic, Antarctic, and Alpine Research, 37(2), 163-170. https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1657/1523-0430(2005)037%5B0163:MOBRGC%5D2.0.CO;2 
• Faura, E. (2002). Antologia de literatura excursionista catalana. Garsineu Edicions.
• Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. Tomo I. Pàg 84.
• Nuet, Josep (1981). «Estudi sobre l'area de dispersió de l'avet (Abies Alba Miller) a les terres catalanes». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 46 ( Sec. Bot ., 4): 117-127.
• Observatori del Paisatge (2011). Catàleg de Paisatge de l'Alt Pirineu. http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs_presentats_P.php 
• Roca, J. V. (2016). Identificación e inventario de potenciales glaciares rocosos activos en los Pirineos mediante fotointepretación en visores cartográficos 2d y 3d: primeros resultados. Polígonos. Revista de Geografía, (28), 95-122. https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/8228/4289-14566-1-PB.pdf?sequence=1&isAllowed=y
• Rocafort, Ceferí (1907). Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.
• Rodríguez, R. et al (2010). Guia geológia del P. N. de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. IGME https://www.igme.es/LibrosE/GuiasGeo/aiguestortes_sp/132/
• Serrano, E., de Pisón, E. M., Martínez, R., Cantarino, I., & Navarro, J. (1991). El glaciar noroccidental del Besiberri (Pirineo de Lérida). Pirineos, 137, 113-115. http://pirineos.revistas.csic.es/index.php/pirineos/article/view/197/196
• Soler i Santaló, J. (2003).  Excursions per l'Alta Ribagorça (1903). Garsineu Edicions
• Vilaplana, J. M. (1983). Quaternary Glacial Geology of the Alta Ribagorça Basin (Central Southern Pyrenees). Acta Geológica Hispánica, 217-233.
• Vilaplana, J.M. (1983). Estudi del glaciarisme qziaternari de les altes valls de la Ribagorga. Tesi Doctoral, Departament de Geomorfologia i Tectonica. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona, 322 p., 1 annex amb 10 map http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/34926