Idees clau dels Catàlegs de Paisatge i el Catàleg de Paisatge de l'Alt Pirineu i Aran

A continuació es presenten les idees clau per comprendre els Catàlegs de Paisatge i molt en concret el Catàleg de Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran. Aquest treball es va fer dins de l'assignatura de Diagnosi i Planificació Ambiental del Grau de Geografia i Ordenació del Territori de la UAB amb el Jordi Nadal com a professor. La presentació la dividirem en dues parts, la primera serà per conèixer el que són els catàlegs de paisatge, què contenen, com s’elaboren i quines funcions tenen. I en la segona part, aprofundirem en el Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, la seva estructura i els seus objectius de qualitat paisatgística. Val a dir que, la definició de catàleg de paisatge està incorporada a la Llei 8/2005 deprotecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya. Textualment diu que, són els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir. Que bàsicament,  el que es vol dir és que els catàlegs de paisatge han d’identificar i caracteritzar el paisatge, avaluar-lo i obtenir-ne uns objectius de qualitat. 

CEP.Font:_http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/conveni_europeu_paisatge.pdf

El punt de partida dels catàlegs, i bé, en definitiva de la sensibilitat sobre el paisatge per part de l’Administració, està en el Conveni Europeu del Paisatge. En el conveni, també, ja es fa una aproximació a la definició de paisatge, que l’entén com el territori tal com el percep la població i com a resultat de la interacció de factors naturals i humans. Simplificant, podríem dir que paisatge és territori+cultura, un medi ambient, més o menys natural o més o menys antropitzat, però que sigui com sigui  l’ésser humà hi percep uns vincles i unes emocions en sentir-lo. D’altra banda, els catàlegs no estan gaire desenvolupats a nivell internacional i les referències no són moltes, però cal destacar la influència en els catàlegs de Catalunya dels catàlegs d’Anglaterra, els atles de França o les biografies d’Holanda, entre d’altres. Val a dir també, que els catàlegs estan impulsats i subjectes a la Llei de paisatge que atorga als catàlegs funcionalitats per la planificació territorial establint que dels objectius de qualitat que se n’extreguin hi poden sorgir directrius a nivell de norma dins els Plans Territorials Parcials (PTP), per tant, és lògic que els àmbits d’aplicació dels catàlegs de paisatge siguin els mateixos que els àmbits funcionals dels Plans Territorials Parcials, pel que, Catalunya queda dividida en 8 àmbits geogràfics per atendre els catàlegs de paisatge. 

Àmbits geogràfics dels catàlegs.

Font: http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs_documentacio.php

Pel que fa al contingut, tots els catàlegs de paisatge han d’incorporar un inventari dels valors paisatgístics, dels espais singulars, i identificar els processos que incideixen o han incidit en la configuració del paisatge. També, la caracterització de les unitats de paisatge com estructures coherents, la definició d’objectius de qualitat paisatgística, i les seves corresponents mesures i accions per dur-los a terme. Podríem dir que, la columna vertebral dels catàlegs és l’estudi fet a partir de les unitats de paisatge. Aquestes són una porció de territori on en tota la seva amplitud es combinen una sèrie de components paisatgístics de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica concretes, on es poden reconèixer unes dinàmiques que li confereixen una identitat diferent a la d’una altra unitat. Val a dir, que s’han interpretat 135 unitats de paisatge en tot Catalunya, fet que implica una gran diversitat paisatgística i un patrimoni de primer ordre a nivell europeu. D’altra banda, cal tenir present que era condició que les unitats tinguessin continuïtat unes amb les altres i que no hi haguessin espais buits, i en línia amb això, no es pot esperar de les unitats de paisatge que siguin un inventari de llocs singulars i rellevants per la seva qualitat i aureola social, sinó que hi ha d’aparèixer tot, els espais oberts i urbans, encara que siguin paisatges decadents.

Unitats de Paisatge a Catalunya. Font:_http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs_documentacio.php

Les funcions dels catàlegs les podríem dividir en dos grans grups, per una banda la funció territorial com a document útil pel planejament, i a voltes en forma de norma incorporada com a directrius en els Plans Territorials Parcials, i, en segon terme, una altra sèrie de funcions que destaquen per la seva utilitat a la societat en general, i no tant al planificador. Entre elles destaca, la utilitat per a la elaboració de les Cartes de Paisatge, un document de participació ciutadana que implica tots els agents d’un territori, tant públics com privats en el coneixement del paisatge i unes autoexigències a nivell de conservació tenint en compte les necessitats de desenvolupament econòmic.  

Així mateix, la informació compresa en els catàlegs és molt útil per iniciar campanyes de sensibilització i coneixement dels valors ambientals i culturals d’un territori. També, per ajudar als Plans Sectorials i a les estratègies de desenvolupament sostenible.O també, per incorporar el coneixement del paisatge en els estudis d’avaluació ambiental i d’impacte paisatgístic que preveu la llei d’urbanisme.    

El procediment d’elaboració dels catàlegs de paisatge planteja 4 fases d’elaboració, i cada una d’elles gesta una sèrie de documents concrets. La primera fase és la d’identificació i caracterització del paisatge, que al meu entendre és la que requereix desplegar més recursos i dona com a resultat molta més documentació. És la fase on es descobreixen els valors del paisatge i la seva possible evolució, i es clàssica en unitats. La segona fase és la d’avaluació del paisatge el clàssic estudi DAFO de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que ajudaran a protegir-lo i gestionar-lo. La tercera fase és la de definició dels objectius de qualitat paisatgística i en la quarta s’estableixen les mesures i accions per acomplir els objectius. 

Les conclusions determinen els següents 10 objectius generals pels conjunt de Catalunya:

• Uns paisatges ben conservats, gestionats i ordenats
• Uns paisatges Vius i dinàmics
• Uns paisatges Heterogenis
• Uns paisatges Endreçats i harmònics
• Uns paisatges Singulars
• Uns paisatges Referents i com a valors
• Uns paisatges Respectuosos
• Uns paisatges Amb Tranquil·litat
• Uns paisatges Per gaudir
• I uns paisatges Que atenguin la diversitat social

El Catàleg de Paisatge de l'Alt Pirineu i Aran

Les imatges següents il·lustren la gran diversitat paisatgística de l'Alt Pirineu i Aran, que va des de les serres exteriors del Pre-Pirineu fins al Pirineu Axial. La important variabilitat altitudinal y latitudinal, el relleu complex, així com la diferent exposició al Sòl , precipitació i el llegat de l’empremta cultural, entre d’altres, confereixen un paisatge ben divers, amb multitud d’espais singulars que esdevenen paisatges referents per a la nostra societat. 

Autor de totes les fotografies: Òscar Alemán 

Aquesta gran diversitat queda reflectida amb la identificació de 20 unitats de paisatge, cada una d’elles amb un nom que la societat pot reconèixer amb facilitat, i alhora, sentir-s’hi identificada. D’altra banda, el Catàleg de l’Alt Pirineu i Aran s’aprova el 2013, 7 anys més tard que el seu corresponent Pla Territorial Parcial, del que es dedueix, que aquest catàleg pot haver-se vist influenciat pel Pla, però, no així al revés. És a dir, que no s’han pogut incorporar directrius de paisatge en aquest document d’ordenació territorial, tot i que en tot cas es podria fer en revisions posteriors.

Les Unitat de Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran

Font: http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs_presentats_P.php

Exemple de mapa per caracteritzar el paisatge de la unitat Cims i Estanys d’Aigüestortes i Sant Maurici. Font: http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/AP/Memoria2/Cartografia/U03_C.pdf

Si voleu ampliar la informació podeu llegir la presentació en pdf o visualitzar la presentació comentada en el següent vídeo:

Fonts de dades

  •Observatori del Paisatge de Catalunya http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs.php [consulta 25-11-2019]
•LLEI 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentId=384749 [consulta 25-11-2019]
•Conveni Europeu del Paisatge http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/conveni_europeu_paisatge.pdf [consulta 25-11-2019]
•Paisatge i patrimoni. L'experiència de l'Observatori del Paisatge de Catalunya https://www.slideshare.net/psala/paisatge-i-patrimoni [consulta 01-12-2019]
•L'elaboració dels catàlegs del paisatge: Objectius, metodologia i resultats https://www.youtube.com/watch?v=WsOF9YVFVMs&feature=emb_logo [consulta 01-12-2019]
•Departament de Territori i Sostenibilitat http://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/ordenacio_del_territori/ [consulta 01-12-2019]
•Presentació del Catàleg del paisatge de l’Alt Pirineu i Aran (Vielha, 21.02.2012) http://territori.gencat.cat/web/.content/home/06_territori_i_urbanisme/04_sol_no_urbanitzable_i_paisatge/sensibilitzacio_en_materia_de_paisatge/presentacio_cataleg_apia/presentacio_cataleg_paisatge_alt_pirineu_i_aran.pdf [consulta 01-12-2019]