dimarts, 31 de gener de 2017

La comarca de l'Alta Ribagorça segons el mapa d'Aparici de 1720 i la divisió administrativa de Catalunya.

Autor: Òscar Alemán 2016

Aquest mapa propi de la comarca de l'Alta Ribagorça és una representació, o més aviat una recreació, del perfil que seguiria la comarca agafant com a base el Mapa de Catalunya d'Aparici de 1720. És per tant, fictici, doncs encara no estava constituïda la comarca, però, que serveix per veure la poca exactitud del mapa d'Aparici, d'altra banda, normal per l'època, doncs encara faltaven avenços per arribar en el camp de la geodèsia i la cartografia.

També, en l'estudi del mateix, es pot copsar les diferències d'importància entre els pobles d'abans i els actuals, així com les diferències entre límits administratius. Més a baix, en faig un repàs per contextualitzar el mapa aportat, però primer, m'agradaria acabar amb la descripció d'altres detalls estilístics del mapa d'Aparici. Una cosa que salta a la vista, és la importància del relleu, amb la gran quantitat de muntanyes dibuixades en el mapa d'Aparici, però, com es pot comprovar, la manca total de toponímia al respecte, i també, d'ubicació, doncs ni tan sols queden ben representades les conques principals i les carenes que divideixen el vessant nord i sud del Pirineu, pel que tot plegat m'inclina a pensar que el dibuix de les muntanyes tenia una funció purament ornamental. En tot cas, se salvaria la ubicació d'alguns colls principals, denominats ports, com el de "Vielle", o "Capdelle" o "Pontero de Espot".

 
Zoom a la controvertida llegenda 
amb els "Lugares", "Villas" 
i la "División en Corregimientos"

Aquest treball, el vaig realitzar en el context de l'assignatura de Cartografia del professor Pau Alegre de la UAB, amb uns objectius més d'aprenentatge que no pas d'utilitat del resultat final, que va resultar ser molt instructiu. La dificultat principal que vaig tenir, va ser la d'intentar resseguir tota la topografia del territori per establir el límit comarcal, i posteriorment, la identificació dels "Lugares Pequenyos", "Lugares Grandes" i les diferents "Villas" doncs, no hi havia una correspondència total entre la iconografia de la llegenda amb la que després es podia observar en el mapa, a part, de ser en si mateix, unes icones difícils de diferenciar entre sí.

A més a més del repte topogràfic, a mi, una de les coses que més em va motivar, va ser la de descobrir els noms de lloc i l'escriptura de l'època. I el que més em va sobtar, va ser, quelcom extraordinari a la natura, com la que un estany meni aigua cap a dues suposades valls, com es pot identificar a la Ribera de Sant Nicolau, on segurament es refereix a l'Estany de Llebreta. Suposo que ja haureu endevinat, que aquesta representació del terreny no és gens ajustada a la realitat, malgrat que en un altre indret, si que pugui ser.

Nueva descripcion geographica del principado de Catalvña 1720, Autor: Josep Aparici
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/3081/rec/1

Detall del mapa d'Aparici del Pirineu Occidental, Alta Ribagorça.

Una mica d'història:

Josep(h) Aparici i Fins (Caldes de Montbui, 1653 - 1731) va ser funcionari recaptador dimpostos que es devia al Regne de Castella, finalitat amb la qual va poder recórrer força territori. Va ser, també, geògraf del Rei Felip V, i el seu nouvingut absolutisme borbònic, cartografiant per primera vegada la nova divisió administrativa en corregiments, que anava en detriment de les vegueries, que estaven instaurades a Catalunya des del segle XII, en el seu mapa Nueva descripción geográfica del principado de Cataluña de 1720, seguint les directrius dels Decrets de Nova Planta (1701-1719).

Nueva descripción geográfica del principado de Cataluña de 1720 és un mapa important dins de la cartografia del nostra país, perquè, més enllà de retratar un nou ordenament, és un dels primers mapes de tota Catalunya fet per autors d'aquí, i no de més al nord dels Pirineus, i que a més, millora substancialment tant la localització dels llocs, com la forma i perfil territorial del principat. 

Ara farem una petita evolució de les divisions administratives esdevingudes a Catalunya.

Mapa on apareix la divisió en vegueries, editat al 1714, però amb informació de 1709, i en tot cas, abans del decret de Nova Planta que obliga al reordenament en corregiments, excepte dels territoris de la Val d'Aran, Navarra i País Baisc, que van mantenir institucions i un altre estatus per la lleialtat al rei Borbó. Com es pot veure, l'autor, Nicolas de Fer, era francès, geògraf del Rei Lluís XIV de França, d'altra banda, Borbó, també.
Principauté de Catalogne divisée en vigueries / par Nicolas  de Fer, geographe de sa Majesté Catolique. (1714)
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1799

Mapa dels Pirineus i la seva divisió en corregiments de 1817, de Joan Bautista Golobardes. Si voleu veure els corregiments de tot Catalunya, mireu el mapa d'Aparici.
Manuscrit: Bosquexo o croquis de los montes Pirineos de los corregimientos del Valle de Aran, Talarn, Cervera, Puigcerda, Manresa y Vich / por Dn. Juan Baut. Golobardas... Any 1817
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2019/rec/6

Divisió territorial de Catalunya de 1936 en regions i comarques, que posteriorment, un cop acabada la Guerra Civil (1939), aquesta va ser abolida, i recuperada l'any 1987. 
Regions i comarques, octubre 1936. Autor: Generalitat de Catalunya, Conselleria d'Economia
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1560/rec/7

Mapa oficial amb la recuperació de la divisió comarcal de 1987 i editat el 1988. Podem veure com l'Alta Ribagorça encara no apreix, i queda inclosa dins del Pallars Jussà.
Mapa comarcal de Catalunya 1:500 000: 1987. Autor: Institut Cartogràfic de Catalunya
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2077/rec/14

Mapa comarcal oficial amb la incorporació de l'Alta Ribagorça, el Pla de l'Estany i el Pla d'Urgell, afegides per llei l'any 1988.
Mapa comarcal de Catalunya 1:500 000: 1988. 1a ed. Autor: Institut Cartogràfic de Catalunya
Font de la imatge: Cartoteca de Catalunya - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2078/rec/15

Mapa de vegueries segons la Llei d'organització de Vegueries 2010.
Mapa de Vegueries de Catalunya 2010.
Font de la imatge: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya - Societat Catalana d'Ordenació del Territori.
http://territori.scot.cat/cat/notices/2010/12/organitzaciO_territorial_llei_de_vegueries_2571.php

Mapa comarcal oficial amb la incorporació del Moianés el 2015.
Mapa comarcal i municipal de Catalunya 1:500.000 - 2015
Font de la imatge: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/Ciutada/Descarrega/Mapes-escolars3/Mapes-generals

Fonts d'informació complementària:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada