Els pioners de l’energia hidroelèctrica als Pirineus catalans

Tub de la Central de Capdella. Foto: Òscar Alemán 

Els pantans tenen múltiples funcions, per exemple, serveixen per regular el cabal per prevenir avingudes, també per fer-ne un ús industrial, així com per l'agricultura de regadiu i l'aigua de boca.  No obstant, l’obtenció d’energia elèctrica a través de la força hidràulica és probablement l'ús més rentable i el que va fomentar la construcció d'embassaments al llarg del Pirineu durant el segle XX. Val a dir que, aquestes obres esdevingueren un motor transformador del paisatge i de la societat tradicional, que canviaren clarament el teixit socioeconòmic dels petits pobles del Pirineu, i les seves relacions amb les grans àrees urbanes.

Així doncs, l’electricitat pel seu aprofitament domèstic i industrial va suposar un gran avenç per a l'Europa del segle XIX, però a Catalunya a principis del segle XX, el sector encara havia de desplegar-se, pel que hi havia una dependència molt important del carbó mineral, que a més era comprat a preus molt cars al País de Gal·les. El canvi començà el 1911 quan l’enginyer industrial en cap de Tramvies de Barcelona, Carles Emili Montañés i Criquillion va convèncer de la viabilitat del projecte a Frederick Stark Pearson, enginyer i professor d’una universitat de Massachusetts amb molta experiència en la implantació de l’electrificació per tota Amèrica, com Brasil i Mèxic, amb també la construcció de grans preses. El Dr. Pearson, va quedar impressionat de les vistes de Barcelona des del Tibidabo al veure la quantitat de xemeneies que fumejaven de les fàbriques. El repte era aconseguir que tota aquesta industria apostés per l’energia hidroelèctrica.

Frederick Stark Pearson (1861-1915). Enginyer de Massachusetts   (EEUU) amb molta experiència en obres hidroelèctriques cofundador de la Barcelona Traction Light & Power, Ltd. (La Canadenca) amb Carles Montañés.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Frederick_Stark_Pearson

Amb anterioritat, Carles Montañés havia intentat aconseguir capital a través de la banca Barcelonina i aquesta, molt conservadora, no va creure en el projecte i és per això que va acabar associant-se amb Pearson per fundar una companyia amb capital canadenc, anomenada Barcelona Traction Light & Power, Ltd. amb seu a Toronto, i per això anomenada popularment La Canadenca. Junts projectaren l’electrificació de Catalunya agafant com a base la capacitat d’emmagatzematge d’aigua dels Pirineus i els seus forts desnivells aptes per a la producció hidroelèctrica, dels quals ja hi havia hagut varis estudis i que ara a més, era ja possible perquè la tecnologia per transportar l’electricitat a centenars de quilòmetres ja era una realitat.

D’altra banda, un polític nascut a Sort però que vivia a Madrid gran part de l’any per la seva condició de Diputat a les Corts espanyoles, Emili Rius i Periquet, tenia la intenció de construir una central a Capdella a partir de les aigües de l’Estany Gento. L’Emili era un gran coneixedor del Pirineu i estava convençut del potencial de la Vall Fosca. Com en Montañés, també va intentar aconseguir capital espanyol, i la banca tampoc hi va confiar, pel que es va veure obligat a buscar a l’estranger, en aquest cas a França. Hi creu La Compagnie Genérale de Electricité que envia uns enginyers i constata sobre el terreny les possibilitats del territori, i pocs mesos després inverteix en una nova societat amb l’Emili Rius anomenada Energia Elèctrica de Catalunya creada el 18 de novembre de 1911 amb seu social a Barcelona. Val a dir però, que un any i mig després de la seva fundació, el febrer de 1913 es fusiona amb la Barcelona Traction Light & Power que estava construint l’embassament de Sant Antoni a la Pobla de Segur. Val a dir, que els inversors en l’expansió de l’electricitat com a font principal d’energia tenien interessos comercials ja que la majoria eren fabricants de productes elèctrics o relacionats amb els ferrocarrils també elèctrics, pel que sortien doblement guanyant. 

Emili Riu i Periquet. Nascut a Sort el 1871. Mort a Barcelona 1928. Precursor del projecte de la central hidràulica de Capdella i polític controvertit. Cofundador de la companyia Energia Eléctrica de Cataluña (EEC) el 1911 amb empresaris franco – suïssos. Font: https://patrimonihidroelectric.paeria.cat/es/cajon-historico/museo-hidroelectrico-de-capdella/emili-riu-i-periquet 

Abans de 1911, la Vall Fosca no tenia cap via de comunicació important i la seva economia era totalment d’autosuficiència i els seus habitants es dedicaven a la ramaderia i l’agricultura. En tant sols tres mesos es construeixen els 30 km de carretera entre la Pobla de Segur i Capdella inaugurada el juny de 1912. Els canvis per a la societat de la vall van ser immediats i de seguida ja va aparèixer el primer cotxe de línia anomenat La Primera del Flamissell, alhora que arribaren multitud de treballadors de fora, vora els 3.000, quan el 1910 la vall tenia tant sols 1.300 habitants. Aquest augment demogràfic més les obres que s’hi feien va fer entrar el territori en el capitalisme amb l’aparició de noves oportunitats de negoci.

Tanmateix, les obres mastodòntiques van ser molt complicades, tant per la seva complexitat tècnica com pel medi on es desenvolupaven, sovint per sobre els dos mil metres d’altitud i en unes condicions meteorològiques molt adverses. Va haver-hi diversos morts per allaus i per epidèmies de grip. Les condicions laborals eren pèssimes, treballaven cada dia moltes hores i dormien en barracons insalubres, però a partir d’una vaga feta a mitjans del 1913 els obrers van aconseguir fixar la jornada laboral a 11 hores diàries i a tenir els diumenges per la tarda de descans, que tot i els avenços les condicions continuaven essent duríssimes.

El resultat final va ser molts estanys interconnectats entre si per canalitzar l’aigua cap a la Central Hidroelèctrica de Capdella que va començar el seu funcionament el 1914 enviant electricitat a Barcelona. Paral·lelament, es van construir més carreteres i preses com les que van ser les més altes d’Europa durant uns anys, la de Sant Antoni (82 metres) i posteriorment la de Camarasa, a la ribera de la Noguera Pallaresa. Contribuint així també, al desenvolupament de les terres de muntanya, aportant més de 10.000 treballadors temporals i la surgència de nous negocis i serveis bàsics com escoles i hospitals. El somnis dels pioners Montañés, Pearson i Riu es van veure complerts, tot i que el Dr. Pearson no ho va poder veure ja que va morir el 1915 quan el vaixell en el que viatjava, el Lusitania, va ser torpedinat pels alemanys a la 1º Guerra Mundial. També, i no menys important, gràcies a  unes obres desenvolupades en un medi hostil de muntanya,  i per les vagues reiterades dels treballadors de la Canadenca convocades pel sindicat majoritari del moment la CNT, el 1919 es va aconseguir la fita històrica de reduir la jornada laboral a 8 hores, un dia de descans a la setmana i la capacitat legal de negociació dels sindicats. Les mesures de pressió van ser eficaces perquè les fàbriques es quedaren sense electricitat i els transports deixaren de funcionar, fet que comportà que la burgesia es posés nerviosa i amb la necessitat de cedir.         

Fonts de dades:

• Patrimoni hidroelèctric - La Paeria https://patrimonihidroelectric.paeria.cat/
• Museu Hidroelèctric de Capdella http://www.vallfosca.net/ca/coses-per-fer-i-veure/museu-hidroelectric-de-capdella/
• Boneta i Carrera, Martí (2011). La Vall Fosca: els llacs de la llum. Desenvolupament socioeconòmic a començament del segle XX. Garsineu Edicions.
• Boneta i Carrera, Martí i Tarraubella i Mirabet, Xavier (2013). L'electricitat al Pallars Jussà, 1911-1940. Imatges d'un temps i d'un espai. Garsineu Edicions.