Demografia i ruralitat: El poblament del Pont de Suert i l’Alta Ribagorça

És característic de l’Alta Ribagorça l’estructura de poblament basada en els petits nuclis (Claret, 2004). Aquest fet condiciona la municipalitat del territori, ja que fa que no sigui possible que cada poble tingui ajuntament propi. Com a cas extrem, tindríem el municipi del Pont de Suert, el qual conté 24 nuclis de població agregats, dels quals la majoria són molt petits i fins i tot despoblats. En l'actualitat, els nuclis sense població són 3, Viuet, Erillcastell i Esperan, però n'hi ha hagut fins a 12 en diferents moments, més encara, si tenim en compte cases aïllades que no es poden considerar estrictament nuclis, que correspondrien a estructura de població disseminada, d'altra banda poc habitual en aquestes contrades del Pirineu, o poblats ja desapareguts.  Per tant, el municipi del Pont de Suert està format per petits nuclis i un especialment gran, El Pont de Suert, que val a dir que exerceix la capitalitat comarcal, seguint la tendència actual de concentració de la població per poder accedir a més serveis. Val a dir que, aquesta estructura del poblament no és gens fàcil de gestionar per un ajuntament petit, i suposa una mobilització de recursos important. No obstant, es dona la paradoxa, que tot i l'existència de petits nuclis, aquests no poden pertànyer a l’associació de micropobles perquè haurien de ser inferiors a 200 habitants, però entesos com a municipi i no com a nucli. Tot plegat, evidencia les dificultats de la vida rural, i la contradicció que suposa que per un costat es busqui les formes de vida més sostenibles. i això comporta viure tots el més agrupats possible i disminuir els desplaçaments en cotxe, però alhora, aquesta manera de fer porta implícit una pèrdua de patrimoni i altres dificultats en la gestió directe del territori.

Nuclis agregats al municipi del Pont de Suert:

Abella d’Adons	Erillcastell (despoblat)	Malpàs
Adons	Erta	Peranera
La Beguda d’Adons	Esperan (despoblat)	Perves
Les Bordes	Gotarta	Pinyana
Casòs	Igüerri	Sarroqueta
Castellàs	Iran	Ventolà
Castilló de Tor	Irgo	Viu de Llevata
Corroncui	Llesp	Viuet (despoblat)

A mode d'apunt, senyalar que el 1845 es va crear una llei municipal que intentava racionalitzar els municipis i que limitava a una població mínima de 30 caps de família els nuclis de població que pretenguessin ajuntament propi, el que va suposar una reordenació important en el poblament pirinenc. Curiosament, anterior a la data, alguns exemples paradigmàtics d'ajuntaments extrapetits a nivell català, de l'ordre de dos caps de casa, i d'influència ribagorçana, eren els actuals despoblats d' Enrens i Trepadús, actualment conferits al terme de Tremp. D'altra banda, segons la normativa vigent (DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), si es vol constituir un ajuntament nou, aquest ha de ser de més de 2.000 habitants.

Població Alta Ribagorça (IDESCAT 2018)
El Pont de Suert	2.216 hab
La Vall de Boí	1.022 hab
Vilaller	536 hab
Total comarcal	3.774 hab
Superfície comarcal	426,9 km²
Densitat	9,06 hab/km²
Creixement població (2012-2017)	-353hab

Taula 1: Població de l'Alta Ribagorça. Font: https://www.idescat.cat/ 

En l’actualitat, la comarca de l'Alta Ribagorça està compresa per tres municipis, tots superiors a 200 habitants, El Pont de Suert, Vilaller i la Vall de Boí, tots ells amb trets diferencials importants, que quan estudiem l’evolució demogràfica queda força palès en els diferents ritmes de creixement. Tanmateix, és d’advertir, que en l’anàlisi demogràfica l’observació dels fenòmens és diferent segons l’escala utilitzada, ja sigui municipal, inframunicipal o comarcal, i aquí intentarem donar resposta. També, és de notar, que en una comarca tant petita, 3.774 hab (IDESCAT 2018), qualsevol canvi econòmic i d’accés al mercat laboral, provoca que percentualment la fluctuació de la població sigui molt important. D’altra banda, la pèrdua de població és encara la tendència d’aquest territori, tot i haver tingut algun repunt a l’alça important, com el ja esmentat en una altra article d'aquest blog a sota referenciat, per les necessitats de les obres hidroelèctriques. Aleshores, el 1857 comença la davallada demogràfica d’aquests territoris rurals i de muntanya (Guirado et al, 2008) fins als nostres dies, en gran part per la penalització rural que suposa no tenir accés a determinats serveis que si es poden tenir a les ciutats (Collantes, 2005), d’altra banda, associats a la crisi de l’agricultura i a l’expansió industrial.

Gràfic 1 Evolució demogràfica de l'Alta Ribagorça d'elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

Principals esdeveniments demogràfics identificats a la gràfica:

1. A partir de 1860, davallada general i continuada de la població en l’anomenat primer èxode rural per la crisi de l’agricultura i millors oportunitats a les ciutats en plena expansió industrial.
2. Entre 1940 i 1960 hi ha un gran augment de població al Pont de Suert per ser el centre d’operacions de les obres hidroelèctriques de la ENHER, i en menor mesura per la mineria del carbó. En aquest període la pujada de Vilaller és molt menor i a la Vall de Boí imperceptible.
3. De 1960 a 1986, la disminució de la població és generalitzada i vertiginosa al Pont de Suert, excepte a Vilaller que amb la mineria de plom i de zinc, així com la construcció de la central de Morralets, augmenta el número d’habitants.
4. El 1988, i coincidint amb l’obertura de l’estació d’esquí, el primer municipi en augmentar la població és la Vall de Boí, el més turístic de tots, i més propici a la visió postmoderna turística i l’arribada de neorurals.
5. Al Pont de Suert i Vilaller no es registra un augment considerable fins el 2006, sobretot Vilaller que és el que té menys serveis turístics.
6. Amb la crisi econòmica global torna la davallada, i es deixa notar el 2012, i en el còmput global de la comarca, encara a dia d’avui continua el despoblament.

Taula 2 Font: Idesctat 2018 http://www.idescat.cat/pub/?id=ep&n=10610&geo=com:05#Plegable=geo [21-11-2019]

Així mateix, la població està força envellida i el grup més gran és el de 40 a 59 anys, suposant el 34% de la població (IDESCAT 2018). I d’altra banda, en el període 2012-2017, tal com veiem a la taula anterior, el saldo del creixement natural és negatiu, i a més a més, tenint també en compte les migracions, essent aquest un indicador clar de problemàtica de territori rural.

Articles relacionats:

• La Comarca de l’Alta Ribagorça
• Anàlisi històrica recent de desenvolupament rural: Els canvis fonamentals en el desenvolupament del Pont de Suert i l’Alta Ribagorça i l'evolució del paisatge

Bibliografia: 

• Armesto, X. A. et al. (2018). La transformación del mundo agrario en un territorio turístico de montaña. Las comarcas de Alta Ribagorça, Aran y Pallars Sobirà. Cuadernos Geográficos 57(3), 267-290
• Claret Codina, Oriol. "[dossier] Demografia, agroturisme i desenvolupament a l'Alta Ribagorça." Ripacurtia [en línia], 2004,, Núm. 2 , p. 187-212. https://www.raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/28749  [Consulta: 16-06-19]
• Collantes Gutiérrez, Fernando. (2005). Declive Demográfico Y Cambio Económico En Las Áreas De Montaña Españolas, 1860-2000. Revista de Historia Económica / Journal of Iberian and Latin American Economic History. 23. 10.1017/S0212610900012143. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2129555 [Consulta: 16-06-19]
• Farrús i Petit, Joan. (2004). Alta Ribagorça 1900-2000. Univesitat Politècnica de Catalunya.https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/5559  [Consulta: 16-06-19]
• Guirado, Mendizabal, Soriano, Nadal; Pélachs, Solé. LA RESOLUCIÓ ESPACIAL COM A CONDICIONANT DEL RESULTAT CARTOGRÀFIC: UN ESTUDI SOBRE EL DESPOBLAMENT PIRINENC. GRAMP UAB Segon Congrés Català de Geografia. 29 – 31 de maig de 2008